Introducció

TEG mesura in vivo la potència viscoelàstica de la coagulació en sang total; comparat amb els TCC, aquests no reflecteixen la influència plaquetària. El nostre objectiu va ser comparar TEG vs. TCC en pacients politraumáticos estratificats per mecanisme lesional (ML) i estat previ de coagulació.

Mètodes

Estudi retrospectiu i observacional de 230 pacients politraumáticos, en un Hospital Universitari Nivell 1 de Trauma, realitzant-se TEG i TCC a la seva arribada. Els pacients es van dividir segons ML: multitraumatisme (MT), traumatisme cranioencefàlic (TCE) aïllat i MT + TCE. Es va analitzar la correlació entre TEG-*TCC en tots els grups i una anàlisi de subgrup dels pacients anticoagulados, utilitzant-se ANOVA, Spearman i regressió lineal segons corresponia. Es va definir la significació estadística com a < p 0,05.

Resultats

Coagulació segons TEG: normal (28,7%), hipercoagulación (68,3%) i hipocoagulación (3%). No va haver-hi diferències en paràmetres de coagulació per TEG entre grups. La coagulació no estava afectada per edat, ISS o presència de xoc. Els TCC estaven alterats en 63,6% pacients amb TEG normal. La TEG va ser normal o hipercoagulación en 21/23 pacients anticoagulados amb warfarina i INR elevat, i en 10/11 pacients anticoagulados amb NAO. TEG va ser normal o hipercoagulación en 21/23 pacients anticoagulados amb warfarina, estratificat per INR (2 pacients), i 2 pacients van presentar TEG amb hipocoagulación. La mortalitat va ser del 5,2% (58,3% TCE sever).

Conclusions

TEG és més útil que els TCC en pacients politraumáticos, incloent a pacients anticoagulados. El TCE podria augmentar la incidència de hipercoagulabilidad en traumatismes. Els TCC no són útils donis del punt de vista terapèutic.